26 de març 2016

i això del A peu? i a Montserrat? com va?

Encara no ho has provat???

Pels que encara no heu tingut la oportunitat de venir a peu a Montserrat des de Gavà amb nosaltres heu de saber que aquesta caminada es realitza des de fa més de cinquanta anys. Va començar un grupet d'amics, de mica en mica es va anar afegint gent i avui ja és tota una tradició. En el 2003, es va fundar la Colla de Caminants Francesc Lasarte que és l'entitat que ha agafat el relleu del grupet d'amics.



A peu a Montserrat, com bé diu el nom, és una caminada de Gavà a Motserrat. Se surt de Gavà a les 6 de la tarda del dissabte i acaba diumenge al matí quan s'arriba a Montserrat.



El camí és força planer a excepció del darrer tram i la muntanya es clar. Anem creuant pels pobles de Viladecans i Sant Boi fins arribar al riu Llobregat a l'alçada de Santa Coloma de Cervelló. Anem resseguint el riu fins a Martorell que parem a sopar i descansar una miqueta. A la 1,30 de la matinada, ja recuperats, tornem a agafar camí, entre pistes i carrers passem per Abrera i Esparreguera fins a Collbató. Aquí ens beneficiem d'una petita aturada per esperar a que el sol començi a sortir i aprofitem per fer un petit esmorçar, descansar i qui vulgui dormir una estoneta.



Deseguida que el sol ens pica l'ullet, agafem el camí de la muntanya fins arribar al monestir de Montserrat.

No és una cursa ni una marxa, no hi han guanyadors ni temps màxim d'arribada, fer el camí és tan sols el que importa. Intentem anar el més junts que sigui possible, però cadascú manté el seu ritme.



No hi ha primer però si hi ha últim, és la persona que porta l'estandard de la colla, i és qui tanca el grup per a que ningú es quedi enrera.

En diferents punts del camí hi ha gent de la organització i voluntaris per indicar el recorregut i oferir aigua als participants.

La organització ofereix una furgoneta per portar les bosses i motxilles fins els punts de descans de Martorell, Collbató i Montserrat. El caminant tan sols haurà de carregar amb les pertenences més personals i la llanterna. La lot, igual que l'ermilla reflectant és obligatória per la seguretat del caminant.



En el preu de la inscripció van inclosos el sopar i l'esmorzar.

La tornada és lliure, però hi ha la possiblitat de tornar a casa amb l'autocar que s'ha de reservar amb antelació i previ pagament de la plaça.


Si axiò no et convens et perdaràs caminar sota els estels, compartir el camí, bones anècdotes, conèixer gent amb la mateixa inquietud... aquesta és una experiència que s'ha de tenir encara que sigui una vegada a la vida i si no, pregunta-ho a la gent...



T'ha picat la curiositat??? Ens veiem el 16 d'abril


Bon camí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada paraula és un pas endavant.
Gràcies per compartir el teu camí