Sembla mentida però és cert, ja fa un anyet que ens vam concentrar a la plaça de l'Ajuntament amb molta emoció per les hores que ens esperaven. Erem gairabé 200 entre caminants i voluntaris que a les 6 de la tarde sortiem direcció a Montserrat. El camí era el previst i el passeig vora el riu va ajudar als nostres peus, la llàstima és que ja enfosqueix a aquestes hores i no podem gaudir de les vistes com es mereixen. Mica en mica vam anar arribant a Martorell on el sopar ja el teniem preparat, uns dormien, altres xerraven i vam passar d'una agradable flaire de butifarra a sentir una especial olor a reflex. Un cop descansats, sopats i curats vam tornar al camí per cobrir el segon tram que ens portarà a Collbató. El camí comença a fer-se costener, els nostres peus ja portaven una bona part de la ruta feta i això es nota. Uns abans, altres més tard i tot seguint l'aroma del café vam arribar al peu de la montanya que tan habiem somiat. En un tres i no rés el sol va voler