xerrant de tot, xerrant de la caminada...

Estem dins del compte enrera, no creieu que va molt ràpid el temps? fa res que s'han tancat les inscripcions i la colla va correns a munt i a vall tancant números i obrint llistes ara de la compra, de material, de... bufff!!! Jo els he ajudat una estoneta però es que no em deixen, diuen que estic massa nerviós i acabo sent més estresant que pràctic.

De fet a mi m'agrada més estar entre vosaltres jeje!!! mola més el neguit dels darrers dies, que si que si que mola quan l'adrenalina va pujant una mica cada dia. Sobre tot els que teniu experiència i aneu recordant el camí, on us costa, on patiu, on us ho passeu be i els que venen per primera vegada estan expectants per on s'han ficat. No és una cursa, no es una marxa, avui tots hem de correr però aquest cap de setmana no i com ho farem????  Doncs gaudint, sense córrer però sense aturar-se, amb il·lusió, ganes, força i alguna que altre compeed.

I ara que estem aquí de vermutillo, m'han explicat que hi han voluntaris nous, que tenen moltes ganes i estan també molt nervis, ep!!! porteu-vos be si us plau que si ells no tornen ens quedem sense buti i es que sense la força i la feina d
els voluntaris no seria igual. Es curiós no? son dues maneres molt diferents a fer el camí i es complementen totalment!!!! l'una necessita de l'altre i a la inversa.

Vaaaig, que ara vaaaiggg!!! no, no és a vosaltres es que em criden per no sé qué d'unes caixes i es que estic tan be aquí que he oblidat que us volia dir... a veure mmmm no sé... a veure...  ai! calla! que ara a més de estressat i poc pràctic sóc un nino desmemoritzat! mira, busqueu pel blog com fer la bossa, consells de qué dur a sobre, qué fer... encara teniu temps per la lectura i preparar-vos bé que... que ja vaaaaaigggg!!! aaaara moc les caixes dels gooooots!!!

aaaaahhh siiiii el GOT! ara recordo! 😅

Resulta que en una d'aquestes reunions que fa la colla, van parlar del medi ambient i que tots nosaltres podríem fer alguna cosa per disminuir els residus així que hem començat fent un petit pas. Deixarem d'utilitzar gots d'un sol ús! en un punt del camí us donarant un got que serà per què el pugeu utilitzar per veure a tots els controls, per sopar i per esmorzar i sobre tot no el perdeu que el necessitareu durant tota la nit i el matí.

Que siiiii!!! Qué pesats! us deixo que he d'ajudar. Gracies per aquesta estoneta, ja he agafat forces i vosaltres???? 

Gavà Montserrat 21-22 d'abril de 2018

Que si que si, que ja tenim carregant les piles pel tret de sortida de dissabte 21 d’abril, com sempre a les 18h. que Montserrat ens espera l’endemà, hora de finalització? com sempre, cada un porta el seu ritme que la pujadeta de la muntanya és bona i s’ha de gaudir del camí però ojuuuuu!!! no ens entretinguem que la previsió de l’últim és a les 10,00h que així tothom pot celebrar-ho de la manera que cregui convenient.

I com sempre tenim dues parades, Martorell i Collbató, per agrupar-nos, descansar i reposar forces.

Tens raó, sopar i esmorzar,  😌 ainsss es que tinc el cap als peus!!!

Si res no canvia, que de moment sembla que no, el camí serà el de sempre i us acompanyaran els cotxes voluntaris donant suport, aigua i alguna coseta més per alleugerir el camí. Per cert, els voluntaris també estan per indicar-vos la direcció del camí, feu-los cas eh?!?!?

Uix, vaig a posar més piles al carregador que ja queda poquet, ens veiem!!!

Bon camí!!! 

i això del A peu? i a Montserrat? com va?

Encara no ho has provat???

Pels que encara no heu tingut la oportunitat de venir a peu a Montserrat des de Gavà amb nosaltres heu de saber que aquesta caminada es realitza des de fa més de cinquanta anys. Va començar un grupet d'amics, de mica en mica es va anar afegint gent i avui ja és tota una tradició. En el 2003, es va fundar la Colla de Caminants Francesc Lasarte que és l'entitat que ha agafat el relleu del grupet d'amics.



A peu a Montserrat, com bé diu el nom, és una caminada de Gavà a Motserrat. Se surt de Gavà a les 6 de la tarda del dissabte i acaba diumenge al matí quan s'arriba a Montserrat.



El camí és força planer a excepció del darrer tram i la muntanya es clar. Anem creuant pels pobles de Viladecans i Sant Boi fins arribar al riu Llobregat a l'alçada de Santa Coloma de Cervelló. Anem resseguint el riu fins a Martorell que parem a sopar i descansar una miqueta. A la 1,30 de la matinada, ja recuperats, tornem a agafar camí, entre pistes i carrers passem per Abrera i Esparreguera fins a Collbató. Aquí ens beneficiem d'una petita aturada per esperar a que el sol començi a sortir i aprofitem per fer un petit esmorçar, descansar i qui vulgui dormir una estoneta.

Deseguida que el sol ens pica l'ullet, agafem el camí de la muntanya fins arribar al monestir de Montserrat.

No és una cursa ni una marxa, no hi han guanyadors ni temps màxim d'arribada, fer el camí és tan sols el que importa. Intentem anar el més junts que sigui possible, però cadascú manté el seu ritme.



No hi ha primer però si hi ha últim, és la persona que porta l'estandard de la colla, i és qui tanca el grup per a que ningú es quedi enrera.

En diferents punts del camí hi ha gent de la organització i voluntaris per indicar el recorregut i oferir aigua als participants.

La organització ofereix una furgoneta per portar les bosses i motxilles fins els punts de descans de Martorell, Collbató i Montserrat. El caminant tan sols haurà de carregar amb les pertenences més personals i la llanterna. La lot, igual que l'ermilla reflectant és obligatória per la seguretat del caminant.



En el preu de la inscripció van inclosos el sopar i l'esmorzar.

La tornada és lliure, però hi ha la possiblitat de tornar a casa amb l'autocar que s'ha de reservar amb antelació i previ pagament de la plaça.


Si axiò no et convens et perdaràs caminar sota els estels, compartir el camí, bones anècdotes, conèixer gent amb la mateixa inquietud... aquesta és una experiència que s'ha de tenir encara que sigui una vegada a la vida i si no, pregunta-ho a la gent...



T'ha picat la curiositat??? Ens veiem el 16 d'abril


Bon camí

nou correu a GMAIL

Hola companys!!!! Qué tal prova l'any nou?

A nosaltres molt bé, ens ha portat una adreça de correu nova jiji

Hem passat de hotmail a Gmail

Anoteu-la bé als contactes per no equivocar-vos

apeuamontserrat@gmail.com

PASSEJADA DE TARDOR 2015

Ja hi som, si si, que no us heu adonat encara??? Ja som a la tardor i encara que una mica més tard del que ho fem normalment hi ha passejada de tardor. El calendari ple a basar d’activitats ens ha obligat a ajornar-la uns quants dies així que anoteu bé la data

22 de novembre de 2015

PASSEJADA DE TARDOR

Aquest any marxarem cap al Vallès Oriental, exactament per les rodalies de Caldes de Montbui i hi anirem en autocar per anar ben descansats.

Per els tècnics:

La ruta és circular i de dificultat moderada, fort desnivell, petites grimpades o desgrimpades. El camí no està senyalitzat però tranquils que anirà obrint pas la organització i hi anirem tots ben juntets per no perdre’ns.

recorregut: 17 km

desnivell acumulat ascendent: 646 m

desnivell acumulat baixant: 635 m

Per als més curisos:

La ruta de Sant Sebastià ens porta a Sant Sebastià de Montmajor, petita i bonica església romànica i un entorn privilegiat. Fins allà ens hi durà la riera de Caldes i corriols que travessen la serra del Farell i panoràmiques magnífiques des del turó del Casuc i del de Ferles. D’altres senders i pistes ens tornaran al punt de sortida.

Podrem gaudir d’un passeig de llambordes, ja que aquí feien aquestes petites meravelles del terra de Barcelona i d’altres grans ciutats ja que van arribar fins i tot a l’Aragó, contemplarem la Bàscula del Foment, passarem pel Castellvell, sota el Morro del Porc, l’agradable Cova dels Ermitans, la urbanització d’El Farellet, gaudirem del Mirador La Pinassa, la Font dels Bons Homes i la del Rei i la pedrera.

Ah! Important! Vigileu bé pel terra que qui trobi una serp, serà convidat a un magnífic i suculent cafetó jijiji.

Per a les inscripcions:

És molt fàcil, envia un correu electrònic i et donarem el número de compte per a que puguis fer la transferència, una vegada feta ens a la fas arribar amb les teves dades i t’explicarem els detalls com hora de sortida, lloc, etc. Recorda que les places son limitades

Preu: 15 euros

Mail: apeuamontserrat@hotmail.com

Del 2 al 15 de novembre

Per a la motxilla:

Roba d’abric per a primera hora i per a la resta doncs ja sabeu que depenen del temps i de lo fredolics que sigueu. Esmorzar, dinar de carmanyola i aigua suficient per tot el camí i els àpats. Hi ha la possibilitat de dinar menú al restaurant, si hi estàs interessat ens ho fas saber a la inscripció per a que et puguem reservar taula.

US HI ESPEREM!!!!

a peu per la web

De pàgines a peu per Montserrat per internet hi ha un futimé i unes quantes més, però que en parlin de nosaltres i de primera mà poques.

Estan les especialitzades en marxes, carreres, maratons, etc, Vigileu ja que hi ha unes quantes
d'aquestes que fan les publicacions per alerta d'altres pàgines similars i sovint les dades son errònies, ja que ens hem trobat que els horaris d'inscripcions no quadren com tampoc el dia de sortida, el que si és correcte sempre és l'any i això fa que la confusió sigui força més confusa.

Si busqueu en aquestes pàgines feu-ho a la de runedia aquí ens publicitem i les dades les anem actualitzant nosaltres mateixos per tal que no hi hagin errors.

I si voleu consells, experiències, opinions, qualitat, intercanvis, força, voluntat, entusiasme i tot de primera mà no us podeu perdre un parell de raconets que en aquests moments estan en actualitat per la seva proximitat temporal. En ells podreu somriure, reviure i si no ens coneixem, que us entrin ganes de venir i repetir.

Feu clic i ja veureu ja...;)

bonito todo

a peu a montserrat 2014

per la feina feta

Per començar a caminar tan sols necessitem dels nostres peus, però quan els kilòmetres s’acumulen manquen les forces i el pas afluixa s’agraeix un cop de mà.

El suport dels voluntaris i col·laboradors és més important del que sembla, sense ells no seria el mateix. La feina que fan uns dies abans de la sortida deixa entreveure el que ha de succeir. Uns elaboren i preparen aliments, uns altres s’organitzen a la cuina i d’altres es reparteixen per la ruta. Cadascú té el seu paper que desenvolupa a la perfecció per a que no anem carregats durant el camí, per a que puguem sopar calentó i a sota a cobert (els més sortuts).

I és per això que des d’aquest reconet la colla i en nom de tots els participants volem donar les gracies a totes aquelles entitats, comerços i anònims que han fet possible un any més l’A peu a Montserrat.

Gracies:

Al suport del nostre Ajuntament i per facilitar-nos la seva infraestructura.

A la Creu Roja i al seu incansable voluntariat sempre als nostres peus.

A les galetes de Nestlé.

Per la bona selecció de la fruita de FRES FRUIT.

A SEAT per prestar-nos un dels seus vehicles.

A l’ajut incondicional de RINFELS.

Per la xocolata, les magdalenes i tot el carinyu que hi ha posat LA TRUFA

A les mans d’ARRI que ens han alleugerit l’estómac.

A cadascun dels voluntaris i voluntàries que es van acostar individualment i es van posar a treballar sense res a canvi.

I als nostres fotògrafs que càmera en mà ens han seguit per tota la ruta.

Gracies a tots perquè sense cap de vosaltres, col·laboradors/res, voluntaris/es i participants aquesta entitat no tindria raó de ser ni experiències tan grans com les que estem tenint tots plegats.

I tot d’una aquest conte ja s’ha fos!

O dit d’un altre manera... aquesta edició ja ha acabat!!!

El ritme del dia a dia ha tornat a nosaltres i l’oblit de mica en mica s’emporta les agulletes, butllofes, sobre esforços musculars, desnivells, tendinitis, cansaments, son, fatigues... Però no s’oblida del record i tan sols per a ell li deixa un munt de somriures, il·lusions, ganes, forces, unes quantes mans amigues, la fita aconseguida, mil anècdotes, l’àcid de la llimona, el riu, el suc de la taronja, un parell de gominoles, una trentena de glops d’aigua, l’entrepà, la muntanya, ...el camí

Camí que vam començar a preparar ja fa dies uns i d’altres mesos i que un parell de minuts abans de les 6h de la tarda, 220 persones caminant més una quarantena de voluntaris vam estrenar per 49ena vegada.  Peus, entrepans, voluntaris, armilles i cotxes ens vam dirigir a Martorell recollint al passar per Viladecans i Sant Feliu a tot aquell que, prèvia inscripció es clar, ens volia acompanyar.

I a Martorell vam començar a arribar sobre les 10 de la nit, dues hores més tard ho feia el banderí just quan la majoria ja dormia amb la caloreta de la carpa i dins el sac. Els voluntaris eren uns cuiners de primera, semblava que ballaven un vals amb música que tan sols escoltaven ells, amb bon ritme et servien l’entrapà, l’acompanyament, el veure, els postres i el cafè, i un somriure com a mínim de regal, què vols més?

Encara no eren la 1,30h de la matinada, tothom frisava per marxar, feia fred fora del sac i ja que estàvem tots preparats vam decidir tornar a agafar el camí. En aquest tram es van afegir 13 companys, i algun que altre voluntari més que va alleugerir el cansament acumulat. Carrers, rieres, caminets, pedres, aquí ens vam trobar una mica de tot i la colla es va convertir en una serp reflectant i enlluernadora.

A les quatre de la matinada els voluntaris ja tenien les carpes, el cafè, la xocolata, el dolç i el salat preparat per l’esmorzar i es que just començaven a arribar els caminaires més ràpids i cap al sac... l’esplai La Salut de Collbató semblava un camp de guerra desprès d'una dura batalla quan un hora i mitja més tard va arribar el banderí. Qui no va tenir sort d’entrar a la carpa estava estirat al terra, a sobre les taules o cadires, tothom arronsat, això si, feia mooolt de fred.

Mentre s’esgotava l’última gota de cafè, vam veure que per la muntanya es deixava entreveure una escletxa de llum. Uf! Estava a punt de sortir el sol. Vam anar despertant a tothom, primer fluixet per no espantar, més de quatre voltes vam donar per tot l’esplai, era el moment dels cinc minuts més, però no podíem esperar gaire, ens quedava el millor de tot el camí... la muntanya màgica.

Vam donar la sortida, però encara quedava gent i mica en mica van anar sortint, sense presa, la muntanya és dura a la vegada que preciosa, ben bé es mereix gaudir-la, assaborir els seus recons, els desnivells, descansar en les planes i observar la vida que ens envolta ja que si tenim sort podrem veure cabirols, algun que altre au rapinyaire o una inigualable sortida de sol.

Poc més d’una hora vam trigar a arribar els més agosarats, mentre esperàvem que tots estiguéssim dalt vam reposar forces amb diferents begudes espirituoses de sabor llimona o cola a part de l’aigua es clar, els bocins de xocolata, fruita i alguna que altre pesa dolça de l’esmorzar  “la de la vergonya” vamos. Com que era aviat i no en teníem prou vam anar tot fent un passeig a saludar la Moreneta i comprar la coca i el mató típic per compartir amb la família. A falta d’uns minuts per les 10 del matí ja érem tots els 292 a dalt, uns preparats per marxar amb la família o amics que havien vingut a rebre’ls, d’altres encara donant voltes a munt i avall, esmorzant, fent un cafè o esperant l’autobús per tornar.

L’esgotament del camí, la il·lusió de l’aventura realitzada, de les anècdotes divertides o no tant, va quedar enrere a mitja nit per deixar pas a la rutina del dia a dia, a l’oblit de l’esforç i al record dels bons moments...

Ens veiem l'any vinent!!!

48a Gavà - Montserrat

21 i 22 d'abril de 2012

    

Marxem "A peu a Montserrat"

Per inscriure't pots fer-ho al:
Casal d'Entitats Sant Jordi
Rambla Vayreda, 31, Gavà
del 10 al 18 d'abril
de 5h a 8h
Preu de l'inscripció 15€

vivencies

I ES QUE ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!!!!!

Va ser una sortideta divertida amb cultura, historia,
esport, natura i diversió a part d’un temps excepcional, un guia entusiasta que
ens va fer viure els temps dels nostres avantpassats, un paisatge meravellós i
uns companys de camí únics.

Per aquells no vareu poder venir aquí teniu un tastet del
que vam fer, i per aquells que ho vam viure ho recordarem de nou:
A les 6 en punt teníem els autocars a la plaça de l’Església
amb els motors en marxa preparats per transportar-nos als 69 participants i a la
organització.

Els passatgers que anàvem amb l’autocar gran
ens vam quedar amb les ganesde veure el vídeo de les fotos que la Colla ens va
preparar de la sortida anterior,coses de la modernitat!! Però els que anaven en
el petit ens van explicar que estava molt xulo. CACHIS!!!

Els busos ens van deixar a l’entrada d’Aiguafreda
i vam anar caminant una miqueta fins al lloc de la sortida on ens esperaven els
encarregats de l’avituallament amb cafè, cafè amb llet, pastetes, etc. Com que
el recorregut amb bus va ser molt ràpid, vam arribar a Aiguafreda a les 7 del
matí i l’estona de l’esmorzar la vam allargar una mica més fins a l’hora de la
sortida a les 8h.

Des d’un principi el grup es va allargar
molt i el cap es va desmarcar de seguida. Com que el Manel anava amb molta
marxa, va anar al davant marcant el camí, i de tant en tant ens havíem d’aturar
per anar-nos esperant. Són aquelles coses que passen quant el ritme és
diferent, però també dóna anècdotes, a la pujada a la Serra de l’Arca, es va
perdre el grup de cua que anava amb la Pepi i el Salva va haver de tornar a
baixar a buscar-los, van córrer d’allò més però quan la cua va arribar al
dolmen per esmorzar, els primers ja havien marxat. Així el dolmen, lloc
escollit per agafar forces va poder donar-nos la seva màgia amb tota la tranquil·litat
que ens mereixíem.

Ah! Per cert esmorzar amb vinito en
porronets. Hem de repetir-ho.

Com que el grup estava molt trencat i ja era
l’hora de la visita a les muralles vam entrar en dues tandes, el primer grup de
53 persones i la resta una miqueta més tard.
La visita va ser força entretinguda. El guia
era d’aquelles persones que saben explicar les coses perquè siguin amenes i
divertides. Més d’un ja s’imaginava ser un iber a galop amb l’arc i les fletxes.

En acabar la visita vam tornar a agafar el
camí que vam deixar per anar fins a les muralles per seguir fins El Brull, final
de trajecte, de ruta i entorn ideal per recuperar les forces d’un llarg matí. En
acabar de dinar i prendre un cafetó en el únic bar del poble vam tornar a pujar
als busos i cap a Gavà que hi falta gent.

Bon camí...

a peu a motserrat

Ja a casa i descansats mirem unes hores enrere. No hi ha tornada, el camí està fet i un any més podem cridar-ho als quatre vents

HO HEM ACONSEGUIT!!!!!

Tots i cada un dels participants, hagin sortit de Gavà, Martorell o del peu de la mateixa muntanya han pogut gaudir a la seva pell de l’emoció del camí, la germanor dels companys, la força que empeny el pas i el caliu d’un destí que ens uneix a tots.

Tan sols uns quants han hagut de deixar la caminada, no heu d’estar-ne tristos, poder participar en aquest esdeveniment ja és un motiu d’orgull, tampoc és fàcil decidir fins on hi ha prou i donar aquest pas és de molta valentia.

Nosaltres, organitzadors i voluntaris, hem de donar l’enhorabona a tots i cada un dels 183 participats inscrits i les gràcies a totes aquelles entitats i empreses que han posat el seu grapat de sorra per aconseguir un any més la nostra il·lusió que és la vostra.

No podem oblidar de donar les gracies a la nostra Moreneta que aquest any ha tornat a donar-nos el seu suport incondicional aguantant la pluja fins el darrer moment fent així el camí molt més planer.

Aquí diem adéu a la 45a edició i després d’un curt descans començarem a pensar en la propera que encara que queda lluny no podem deixar de pensar en anar

A PEU A MONTSERRRAT

Montserrat, mil anys de història

Avui volia compartir amb vosaltres una petita història que vaig trobar per internet. I diu així...

Una anècdota simpàtica i curiosa dels mil anys de història:

S’explica que, certament, era tant “miraclera” la santa “madona” de Montserrat, que molt aviat va ser lloc de pelegrinatge per a la gent senzilla de tot Catalunya i d’arreu de la península, i fins i tot de més lluny.

La gent senzilla i humil, i els qui no ho eren tant també, pujaven a donar gràcies pels favors rebuts o per demanar-ne, o simplement per pregar a la Mare de Déu.
Tants eren els pelegrins que no cabien a la petita “cambra” o ermita on hi havia la tant venerada imatge, segons la llegenda trobada a la muntanya, dins una cova. La petita ermita de Santa Maria s’omplia de llànties i llantions que enfosquien amb el fum aquell petit recinte. La imatge, d’aquesta manera, s’anà enfosquint també fins arribar a ser l’actual “moreneta”. Els vestits de la imatge s’anaven rentant però el rostre es va anar enfosquint progressivament.
També era costum, per als pagesos de les masies de l’entorn, pujar al monestir i oferir fruits de la terra, i, a vegades, un fill perquè es quedés al monestir d’escolanet i més tard, si s’hi sentia cridat, de monjo.
Doncs bé, s’explica, que un bon dia puja un pagès amb el seu burret. A un costat del burret, una sàrria carregada segurament de patates, cebes, alls, i potser alguna gallina i conill. I a l’altra sàrria el seu fill de 6, 7 o 8 anys, que també oferia al monestir, per tal que es quedés d’escolà i, si era la voluntat de Déu, al cap d’uns anys, de monjo.
Aquet vailet, d’escolà, va observar allò que era tant evident per a tothom: a la petita “cambra” o ermita, tants pelegrins no hi cabien. I a més, com que no hi havia hostatgeries, els plovia a sobre, i la gent havia de passar els dies de romeria al ras, sota els arbres, passant fred a l’hivern, i calor a l’estiu. Ell es va dir a si mateix: “Si arribo a abat, faré una església més gran i hostatgeries per als pelegrins”.
Aquell escolanet, que havia arribat al monestir dins una sàrria del burret del seu pare, un pagès d’un masia catalana, arribà a ser l’abat Garriga, l’abat constructor de l’actual basílica. D’això fa poc més de 400 anys.
Però quelcom va passar que no costa de creure. Un cop acabada la nova basílica, per a gran sorpresa de l’abat i de la comunitat de monjos, els humils i senzills pelegrins es van negar a que la imatge de la santa madona, fos treta de la seva “preciosa cambra” i traslladada a la nova església, per gran i esplèndida que fos. Qui els assegurava, argumentaven, que la santa madona seguiria fent tants miracles si se la treia de la seva preciosa i humil cambra, on portava segles i segles?
La cosa va haver d’anar a Roma. Va ser el sant pare el qui va haver de manar que la santa imatge fos traslladada a la nova basílica. Si el papa ho manava, segur que a la Mare de Déu no li sabria greu de canviar de lloc. I efectivament els favors no han cessat, com ho testimonia la gran quantitat d’exvots (pròtesis de plàstic, objectes diversos, dibuixos, fotografies, escrits, vestits de núvia, etc, etc) que cada mes s’acumulen al monestir, en agraïment pels favors rebuts de la santa “mare de consolació”, Santa Maria de Montserrat.

Mn. Joan Manuel Serra, prevere (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)