la teva opinió:

Poc abans de sortir, un amic ens va deixar la seva opinió i val la pena llegir-la:

"Benvolguts caminants,

Potser un munt de gent cregui que fer una caminada és només quelcom esportiu. Van errats atés que una caminada ens fa descobrir paratges desconeguts, retrobar-nos amb la natura, fugir del nostre entorn deshumanitzat; captivats pels sons nocturns, voltats de l'obert cel fosc.El darrer mes d'Octubre vaig fer un any més el camí Barcelona-Montserrat amb el meu ex col.legi salesians Sant Joan Bosco. El cos s'omple de sensacions enmig del silenci de la nit. Només fent una caminada com aquesta podreu arribar a saber que feu en aquest món. Cerquem la diversió i la felicitat en molts racons, quan fent un camí amb la nostra gent és el millor que hi ha. Deixeu-vos endur per la vostra intuició i feu caminades, descobriu món, sentiu, escolteu, ensumeu, parleu, diviseu els espadats que tanquen l'horitzó.

Feliç caminada companys i companyes!"

caminata contra el hambre

La “Caminata contra el hambre” es celebrarà per tercer any consecutiu, aquest diumenge 7 de juny simultàniament amb diversos països de tot el món. És una campanya promoguda per UNILEVER i el Programa Mundial dels Aliments (PMA). La raó d’aquesta caminata és la de recaptar fons pels més necessitats, així que, per cada euro obtingut es farà un donatiu de cinc menjars al PMA .

Nosaltres hem fet costat a la caminata des del primer any, és una oportunitat que tenim per fer alguna cosa més per combatre la fam que es pateix al món i estem orgullosos de lluitar en aquesta empresa amb UNILEVER, que és a més, un dels col·laboradors més implicats a la nostra caminada a Montserrat.

Tu també pots venir i ajudar!!!

- Que es fa?

Aquest serà el segon any que s’organitza des de Viladecans, el primer va estar a Castelldefels, i es fa conjuntament amb l’escola Modolell i l’Ajuntament. El recorregut és de tant sols cinc kilòmetres pels carrers de la nostra ciutat veïna, la sortida és a les 10 hores del matí, i tant la sortida com l’arribada es faran des de la mateixa escola.

- Que val?

La caminata no té preu fixat simplement el poses tu, hi hauran guardioles per a que puguem fer la donació que creiem oportuna, per cada euro donat són cinc menjars i enguany UNILEVER duplicarà la quantitat de diners que es recaptin durant aquest dia.

- Com va?

No hi hauran inscripcions, tan sols has d’anar al punt que s’indiqui on et faran entrega d’un mocador i una enganxina que podràs bescanviar per un regal un cop acabada la caminata.

- On?

T’esperem a l’escola Modolell, al carrer dels Germans Gabrielistas, 22, de Viladecans abans de les 10 del matí.

M’agradaria acabar amb les paraules que la nostra amiga Anna, directora de Comunicació d’UNILEVER ESPAÑA, va fer a la premsa fa pocs dies:

“La Caminata és sobre tot una oportunitat per què tant els nostres empleats com els nostres consumidors i la ciutadania en general participin activament amb la col·laboració que la companyia manté amb el Programa Mundial d’Aliments”

a peu a motserrat

Ja a casa i descansats mirem unes hores enrere. No hi ha tornada, el camí està fet i un any més podem cridar-ho als quatre vents

HO HEM ACONSEGUIT!!!!!

Tots i cada un dels participants, hagin sortit de Gavà, Martorell o del peu de la mateixa muntanya han pogut gaudir a la seva pell de l’emoció del camí, la germanor dels companys, la força que empeny el pas i el caliu d’un destí que ens uneix a tots.

Tan sols uns quants han hagut de deixar la caminada, no heu d’estar-ne tristos, poder participar en aquest esdeveniment ja és un motiu d’orgull, tampoc és fàcil decidir fins on hi ha prou i donar aquest pas és de molta valentia.

Nosaltres, organitzadors i voluntaris, hem de donar l’enhorabona a tots i cada un dels 183 participats inscrits i les gràcies a totes aquelles entitats i empreses que han posat el seu grapat de sorra per aconseguir un any més la nostra il·lusió que és la vostra.

No podem oblidar de donar les gracies a la nostra Moreneta que aquest any ha tornat a donar-nos el seu suport incondicional aguantant la pluja fins el darrer moment fent així el camí molt més planer.

Aquí diem adéu a la 45a edició i després d’un curt descans començarem a pensar en la propera que encara que queda lluny no podem deixar de pensar en anar

A PEU A MONTSERRRAT

preparats? BON CAMI

En unes hores ens veiem tots a la plaça de l’Ajuntament.

YUPIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ara si que el compte enrere es fa petiteeeeet petiteeeeeet, aquesta nit s’ha de dormir força, descansar molt i relaxar-se

OOOOOMMMMMMMM!!!!!

No oblideu la roba d’abric, les piles de recanvi, una muda per si de cas :) la vostra documentació personal i tot allò que creieu us pot fer falta

LA MOTXILLAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!

Si podeu demà al matí feu un passeig suau tot prenen el solet i no estaria malament preparar una taula d’estiraments abans de la sortida

UUUUUUNNNNN, DOOOOOOSSSSSSS, TREEEEEEEESSSSSSS......

Per dinar no us atipeu gaire que tot el que mengeu de més ho patireu pel camí :) un plat de pasta us anirà de meravella

mmmmm!!!!!!!!!!!!

Recordeu, abans de les 6 hem d’estar tots a la Plaça. Vale vale!!! Ja us assentooooo!!!!!

IMPORTANT: ERMILLA posada, LOT a mà i CARNET visible

Ja esteu a puuuuuuuuuuuuuuunt?????

QUINS NERVIS, QUINS NERVIS!!!!!

Fins demà i que tingueu un......

BOOOOON CAMIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Montserrat, mil anys de història

Avui volia compartir amb vosaltres una petita història que vaig trobar per internet. I diu així...

Una anècdota simpàtica i curiosa dels mil anys de història:

S’explica que, certament, era tant “miraclera” la santa “madona” de Montserrat, que molt aviat va ser lloc de pelegrinatge per a la gent senzilla de tot Catalunya i d’arreu de la península, i fins i tot de més lluny.

La gent senzilla i humil, i els qui no ho eren tant també, pujaven a donar gràcies pels favors rebuts o per demanar-ne, o simplement per pregar a la Mare de Déu.
Tants eren els pelegrins que no cabien a la petita “cambra” o ermita on hi havia la tant venerada imatge, segons la llegenda trobada a la muntanya, dins una cova. La petita ermita de Santa Maria s’omplia de llànties i llantions que enfosquien amb el fum aquell petit recinte. La imatge, d’aquesta manera, s’anà enfosquint també fins arribar a ser l’actual “moreneta”. Els vestits de la imatge s’anaven rentant però el rostre es va anar enfosquint progressivament.
També era costum, per als pagesos de les masies de l’entorn, pujar al monestir i oferir fruits de la terra, i, a vegades, un fill perquè es quedés al monestir d’escolanet i més tard, si s’hi sentia cridat, de monjo.
Doncs bé, s’explica, que un bon dia puja un pagès amb el seu burret. A un costat del burret, una sàrria carregada segurament de patates, cebes, alls, i potser alguna gallina i conill. I a l’altra sàrria el seu fill de 6, 7 o 8 anys, que també oferia al monestir, per tal que es quedés d’escolà i, si era la voluntat de Déu, al cap d’uns anys, de monjo.
Aquet vailet, d’escolà, va observar allò que era tant evident per a tothom: a la petita “cambra” o ermita, tants pelegrins no hi cabien. I a més, com que no hi havia hostatgeries, els plovia a sobre, i la gent havia de passar els dies de romeria al ras, sota els arbres, passant fred a l’hivern, i calor a l’estiu. Ell es va dir a si mateix: “Si arribo a abat, faré una església més gran i hostatgeries per als pelegrins”.
Aquell escolanet, que havia arribat al monestir dins una sàrria del burret del seu pare, un pagès d’un masia catalana, arribà a ser l’abat Garriga, l’abat constructor de l’actual basílica. D’això fa poc més de 400 anys.
Però quelcom va passar que no costa de creure. Un cop acabada la nova basílica, per a gran sorpresa de l’abat i de la comunitat de monjos, els humils i senzills pelegrins es van negar a que la imatge de la santa madona, fos treta de la seva “preciosa cambra” i traslladada a la nova església, per gran i esplèndida que fos. Qui els assegurava, argumentaven, que la santa madona seguiria fent tants miracles si se la treia de la seva preciosa i humil cambra, on portava segles i segles?
La cosa va haver d’anar a Roma. Va ser el sant pare el qui va haver de manar que la santa imatge fos traslladada a la nova basílica. Si el papa ho manava, segur que a la Mare de Déu no li sabria greu de canviar de lloc. I efectivament els favors no han cessat, com ho testimonia la gran quantitat d’exvots (pròtesis de plàstic, objectes diversos, dibuixos, fotografies, escrits, vestits de núvia, etc, etc) que cada mes s’acumulen al monestir, en agraïment pels favors rebuts de la santa “mare de consolació”, Santa Maria de Montserrat.

Mn. Joan Manuel Serra, prevere (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

això enganxa

Hi ha molta gent que diu que està enganxada i aquí en tenim una prova, és el comentari que va deixar una de les voluntàries amateurs que tenim a la colla. Per cert veig que avui és el teu aniversari FELICITATS GEMMA!!!!!





"Hola caminants de tot arreu !!!La colla té raó, això enganxa, jo demà faig quaranta anys i des de que en tenia 15 que faig aquesta caminada, ja són uns quants anys oi !!!Uns anys s'arriba millor que altres, uns anys passes més fred que calor i uns altres és a l'inrevés, cada any és diferent, excepte en una cosa, en la il·lusió per fer-la.Si sou dels que encara esteu dubtant, no ho feu, apunteu-vos. Això sí, que sapigueu que si us animeu ja no tornareu a passar mai més un abril sense pujar a Montserrat, perquè com diuen, això enganxa !!!Ens veiem a la sortida i salut !!!"

peus i els seus vestits

El que més ens preocupa de tot és la preparació dels nostres peus, ells són els que més castigats acaban quan arribem a casa. Si poguessin parlar!!!

Ja em provat de tot i es clar com que no tots els peus són iguals no tot sempre ens va bé. Hi han pinreles que els hi agrada relliscar entre el mitjó i la baselina i d'altres que es banyen amb alcohol de romaní. A uns quants, sobre tot al dit gros, els agrada enpolvarse amb talc, però es clar també estan els que tenen prou amb aigua i sabó. Tot pot funcionar, tan sols hem de saber quin tipus de peus tenim i contrarestar els efectes. Si podeu proveu abans diferents mètodes caminant uns quants quilòmetres i així aprofiteu per entrenar ;)

Una vegada ja tenim els peus maqueats és hora de vertir-los i no és fàcil escollir les peces adequades, són tan coquetos!!! Els mitjons poden ser de qualsevol color, a ratlles, de floretes o blancs. No pasa res si heu de sortir correns a comprar-los a última hora i no els heu rentat, just al contrari, el tacte de nou els va de marevella i si són a conjunt de la samarreta millor ;) El que si realment els importa són les maleïdes costures que deixen marca al ditet petit aixì doncs a l'hora d'escollir-los comproveu que no tenen costures per cap raconet del mitjó.

Ara tans sols queda l'últim toc, les sabates. Per escollir les que millor aniran us aconsello que buideu el sabater i inspeccioneu cada parell amb molt de compte. Primer descarteu les noves de trinca, les botes, les que dónin molta calor i les de sola prima. De les que queden agafeu el parell que ja hagi fet uns quants quilòmetres caminats i les que tinquin la sola més gruixuda.

Ja tenim els peus pulids, vestits i preparats per marxar, anem???

Recordeu que sempre, sempre els peus han de tenir la última paraula.

consells

l'Encarna, l'Anna i la Justa

Dubtes? Consells?

Cap problema, aprofita el moment de la inscripció per fer-nos qualsevol pregunta, per això estem però si no pots esperar, aquí tens unes quantes cosetes per a que et vagis preparant.

-Portar calçat adequat i preferiblement usat.
-Mitjons adequats, a poder ser de cotó i sense costures.
-No portar a sobre més pes del necessari, el camí és llarg i el pes es va fent gran.
-Portar impermeable en cas de pluja.
-No menjar coses pesades, ni que donin set abans d’emprendre la marxa.
-Si voleu menjar quelcom pel camí, se us aconsella fruita seca, xocolata,
barretes de cereals o glucosa.
-No caminar mai en solitari, intentar sempre anar en un grup de tres o
quatre persones més.
-No pujar mai a cap cotxe que no porti distintiu o que no sigui un conegut
o familiar.
-A Martorell i a Collbató és molt importat recollir les deixalles que
generem.
-Si feu la tornada en autocar, no oblideu el tiquet.

compte enrera

Ja ha començat el compte enrera, en una hora, s'obre el termini d'inscripcions.

Hi haura cua????

Corra vina que tenim una sorpresa per a tu.

presentacions

Molts som els que ens coneixem, uns quants ens trobem pels carrers de la nostra ciutat i d'altres ho fem un cop l'any sigui perqué no coincidim o bé perqué sou de fora. I es que cada vegada sou més els que voleu fer el camí amb la colla de Gavà, i axò, és un honor per aquesta gavanenca ;)

Pels que no ho sabeu aquest és l'estandart que ens acompanya, sempre va l'últim i mai el podem deixar passar davant. Ell és el que vigila que no ens perdem i l'encarregat de que aconseguim la nostra fita, arribar a Montserrat...

Aquests son nosaltres

I aquest vosaltres....

el teu espai

Si no trobes cap entrada pel teu comentari aqui et deixem una perquè ens diguis tot allò que volguis.

Ànim, ens importen les teves opinions...

tancat per obres

I un any més no podem perdre el costum i les obres ens acompanyaran una estoneta, vull dir... ens han tallat pel mig el nostre recorregut!!!.

Això no es nou, je estem acostumats després de patir les obres de l'AVE, i quan crèiem que aquest tema estava ja resolt arriba el torn del 4t cinturó.

Però les obres no poden amb nosaltres i ja tenim alternativa. Creiem que aquest nou tram us agradarà molt, je ens direu...

Això si, agafeu la llanterna i piles ;)

45ena edició Gavà a Montserrat

Si vols participar en a la 45ena edició de la caminada popular de Gavà a Montserrat ho pots fer el proper 25 d'abril de 2009.

Sortirem de Gavà, plaça de l'Ajuntament, a les 6 h. de la tarda i arribarem a Motserrat sobre les 8h. del matí següent. La tornada es farà en autocar si es que no tens cap altre transport. Podrás fer la inscripció al Casal Sant Jordi de Gavà.

T'animes????

Ja fa un any...

Sembla mentida però és cert, ja fa un anyet que ens vam concentrar a la plaça de l'Ajuntament amb molta emoció per les hores que ens esperaven.


Erem gairabé 200 entre caminants i voluntaris que a les 6 de la tarde sortiem direcció a Montserrat. El camí era el previst i el passeig vora el riu va ajudar als nostres peus, la llàstima és que ja enfosqueix a aquestes hores i no podem gaudir de les vistes com es mereixen.


Mica en mica vam anar arribant a Martorell on el sopar ja el teniem preparat, uns dormien, altres xerraven i vam passar d'una agradable flaire de butifarra a sentir una especial olor a reflex.


Un cop descansats, sopats i curats vam tornar al camí per cobrir el segon tram que ens portarà a Collbató. El camí comença a fer-se costener, els nostres peus ja portaven una bona part de la ruta feta i això es nota.


Uns abans, altres més tard i tot seguint l'aroma del café vam arribar al peu de la montanya que tan habiem somiat. En un tres i no rés el sol va voler treure el nas i ens va anar despertant un a un, els mucles del nostre cos estaven entumits però uns petits estiraments i al toc del xiulet van posar-se en marxa de nou.


El tercer tram va ser el millor de tots. El camí de la cova era com el dels darrers anys, costaner, pedragós i de tant en tant planer. Arribats a la cova començaven les faixugues escales, portavem ja molts quilòmetres a les nostres esquenes i ho haviem aconseguit, estavem a Montserrat...


Ara ho recordem amb un somriure als llavis i estem animats per aconseguir-ho un any més així que si ho vols tens el camí preparat pel proper 25 d'abril.


Ens veïem