20 d’abr. 2009

peus i els seus vestits


El que més ens preocupa de tot és la preparació dels nostres peus, ells són els que més castigats acaban quan arribem a casa. Si poguessin parlar!!!


Ja em provat de tot i es clar com que no tots els peus són iguals no tot sempre ens va bé. Hi han pinreles que els hi agrada relliscar entre el mitjó i la baselina i d'altres que es banyen amb alcohol de romaní. A uns quants, sobre tot al dit gros, els agrada enpolvarse amb talc, però es clar també estan els que tenen prou amb aigua i sabó. Tot pot funcionar, tan sols hem de saber quin tipus de peus tenim i contrarestar els efectes. Si podeu proveu abans diferents mètodes caminant uns quants quilòmetres i així aprofiteu per entrenar ;)


Una vegada ja tenim els peus maqueats és hora de vertir-los i no és fàcil escollir les peces adequades, són tan coquetos!!! Els mitjons poden ser de qualsevol color, a ratlles, de floretes o blancs. No pasa res si heu de sortir correns a comprar-los a última hora i no els heu rentat, just al contrari, el tacte de nou els va de marevella i si són a conjunt de la samarreta millor ;) El que si realment els importa són les maleïdes costures que deixen marca al ditet petit aixì doncs a l'hora d'escollir-los comproveu que no tenen costures per cap raconet del mitjó.


Ara tans sols queda l'últim toc, les sabates. Per escollir les que millor aniran us aconsello que buideu el sabater i inspeccioneu cada parell amb molt de compte. Primer descarteu les noves de trinca, les botes, les que dónin molta calor i les de sola prima. De les que queden agafeu el parell que ja hagi fet uns quants quilòmetres caminats i les que tinquin la sola més gruixuda.


Ja tenim els peus pulids, vestits i preparats per marxar, anem???


Recordeu que sempre, sempre els peus han de tenir la última paraula.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada paraula és un pas endavant.
Gràcies per compartir el teu camí

TIQUETS

Ahir al vespre estàvem amb tot el tema de les inscripcions, dissen y ant, imprimint , suant la cansalada … i va arribar el moment dels tique...