TIQUETS

Ahir al vespre estàvem amb tot el tema de les inscripcions, dissenyant, imprimint, suant la cansalada… i va arribar el moment dels tiquets 😰. Si, d’acord, els tiquets del bus son imprescindibles perquè és el comprovant de que has reservat plaça i la manera fàcil i ràpida d’identificar-te, així en un pim pam tots a dins i cap a casa!!!  

Però els del sopaaaaar???? Desprès de posar-me com una moto, aquests que es fan dir de l’organització m’ho van recordar molt bé i com que no sé si ho sabeu jo us explicaré el perquè del tot plegat dels tiquets 😊.

D’històries hi ha moltes però dues en especial que van fer pensar. Una és anecdòtica totalment perquè ningú sap què va passar exactament. El que es deia és que algú va veure un grup de nois, uns quants amb entrepans a les mans i un deia als altres: Oyeeee que aquí dan bocatas de jamón!!! Y gratis JAJAJAJAJA!! El que si sabem es que hi havia un grup passejant i cridant a la gent que descansava. Per sort vaig sortir i em vaig imposar amb el meu to de veu de guerra. Tots van callar al moment i quan van veure que era jo van sortir corrents cames ajudeu-me!!  

 

Aquesta si que és real, el titol podría ser com el de les pelicules i en veu en off d'aquelles que fan por... "basado en hechos reales" 🍟

Doncs resulta que enmig d’una nit d’A Peu Gavà Montserrat de no sabem quin any, a algú se li va encendre l’alarma i tothom espantat. Quedaven pocs entrepans i no es sabia la quantitat de gent que quedava per arribar.  

 

En aquella època encara no hi havia la famosíssima i imprescindible aplicació Whatsapp així que mentre uns trucaven per telèfon, altres comptaven gent dormint per aquí i per allà. Sabeu? No és gens fàcil trobar quin reconet heu triat per descansar, hi ha de molt curiosos, un dia faré un estudi. Al gra que em perdu.  

 

Va passar mitja hora i mentre uns comptaven 120 els altres 40. Impossible!!! Això s’havia de solucionar d’alguna manera però com?? 

 

I va arribar LA MEVA IDEA!! (😏schhh calla que ningú recorda qui va ser) 

 

 

TIQUETS per tothom. És la millor manera de saber quants de vosaltres heu arribat a Martorell i els que esteu pel camí a punt d’arribar per sopar.  

 

Fàcil pim pam!!!  

 

Per aquesta raó tampoc podeu repetir entrepà fins que l’últim no està a punt d’arribar, encara no tenim tiquets per les barres de pa.

 

Ah! I parlant d’últims i sopar, els d’aquella nit no es van quedar amb gana, tothom es va menjar l’entrepà i si la memòria no ens falla en van quedar tan sols un parell. Això és filar prim com deien jeje!