Els que alguna vegada hem fet al camí a Montserrat, tenim en ment d’Esparreguera la seva carretera llarga i costa amunt. De fet, no coneixem gaire bé altre cosa més ja que a aquelles hores de la nit qui es posa a fer turisme?. Antigament, el camí que utilitzaven els caminants i les diligències era el del carrer Gran, que quasi travessa el poble de dalt a baix. És un carrer llarg, estret, empedrat i amb molts forns de pa, i es veu que sempre ha estat així. Recordeu que un any hi vam passar? I la veritat es que sí, és un carrer molt agradable. Era a l’any 1999 que l’alcalde d’Esparreguera, que en saber que hi passaríem camí a Montserrat, ens va enviar un poema d’En Joan Llongueres, avui m’ha tornat a caure a les mans i l’he volgut compartir amb vosaltres. Diu així: ESPARREGUERA Quan entreu a Esparreguera ja sentiu l’olor a pa. Té un carrer, d’un cap a l’altre que no hi ha més que mirar; el comences de cap vespre i en finir ja és dia clar. A mitjan carr