30 d’abr. 2009

a peu a motserrat

Ja a casa i descansats mirem unes hores enrere. No hi ha tornada, el camí està fet i un any més podem cridar-ho als quatre vents

HO HEM ACONSEGUIT!!!!!

Tots i cada un dels participants, hagin sortit de Gavà, Martorell o del peu de la mateixa muntanya han pogut gaudir a la seva pell de l’emoció del camí, la germanor dels companys, la força que empeny el pas i el caliu d’un destí que ens uneix a tots.

Tan sols uns quants han hagut de deixar la caminada, no heu d’estar-ne tristos, poder participar en aquest esdeveniment ja és un motiu d’orgull, tampoc és fàcil decidir fins on hi ha prou i donar aquest pas és de molta valentia.

Nosaltres, organitzadors i voluntaris, hem de donar l’enhorabona a tots i cada un dels 183 participats inscrits i les gràcies a totes aquelles entitats i empreses que han posat el seu grapat de sorra per aconseguir un any més la nostra il·lusió que és la vostra.

No podem oblidar de donar les gracies a la nostra Moreneta que aquest any ha tornat a donar-nos el seu suport incondicional aguantant la pluja fins el darrer moment fent així el camí molt més planer.

Aquí diem adéu a la 45a edició i després d’un curt descans començarem a pensar en la propera que encara que queda lluny no podem deixar de pensar en anar

A PEU A MONTSERRRAT

24 d’abr. 2009

preparats? BON CAMI

En unes hores ens veiem tots a la plaça de l’Ajuntament.

YUPIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ara si que el compte enrere es fa petiteeeeet petiteeeeeet, aquesta nit s’ha de dormir força, descansar molt i relaxar-se

OOOOOMMMMMMMM!!!!!

No oblideu la roba d’abric, les piles de recanvi, una muda per si de cas :) la vostra documentació personal i tot allò que creieu us pot fer falta

LA MOTXILLAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!

Si podeu demà al matí feu un passeig suau tot prenen el solet i no estaria malament preparar una taula d’estiraments abans de la sortida

UUUUUUNNNNN, DOOOOOOSSSSSSS, TREEEEEEEESSSSSSS......

Per dinar no us atipeu gaire que tot el que mengeu de més ho patireu pel camí :) un plat de pasta us anirà de meravella

mmmmm!!!!!!!!!!!!

Recordeu, abans de les 6 hem d’estar tots a la Plaça. Vale vale!!! Ja us assentooooo!!!!!

IMPORTANT: ERMILLA posada, LOT a mà i CARNET visible

Ja esteu a puuuuuuuuuuuuuuunt?????

QUINS NERVIS, QUINS NERVIS!!!!!

Fins demà i que tingueu un......

BOOOOON CAMIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

23 d’abr. 2009

Montserrat, mil anys de història



Avui volia compartir amb vosaltres una petita història que vaig trobar per internet. I diu així...


Una anècdota simpàtica i curiosa dels mil anys de història:


S’explica que, certament, era tant “miraclera” la santa “madona” de Montserrat, que molt aviat va ser lloc de pelegrinatge per a la gent senzilla de tot Catalunya i d’arreu de la península, i fins i tot de més lluny.
La gent senzilla i humil, i els qui no ho eren tant també, pujaven a donar gràcies pels favors rebuts o per demanar-ne, o simplement per pregar a la Mare de Déu.
Tants eren els pelegrins que no cabien a la petita “cambra” o ermita on hi havia la tant venerada imatge, segons la llegenda trobada a la muntanya, dins una cova. La petita ermita de Santa Maria s’omplia de llànties i llantions que enfosquien amb el fum aquell petit recinte. La imatge, d’aquesta manera, s’anà enfosquint també fins arribar a ser l’actual “moreneta”. Els vestits de la imatge s’anaven rentant però el rostre es va anar enfosquint progressivament.
També era costum, per als pagesos de les masies de l’entorn, pujar al monestir i oferir fruits de la terra, i, a vegades, un fill perquè es quedés al monestir d’escolanet i més tard, si s’hi sentia cridat, de monjo.
Doncs bé, s’explica, que un bon dia puja un pagès amb el seu burret. A un costat del burret, una sàrria carregada segurament de patates, cebes, alls, i potser alguna gallina i conill. I a l’altra sàrria el seu fill de 6, 7 o 8 anys, que també oferia al monestir, per tal que es quedés d’escolà i, si era la voluntat de Déu, al cap d’uns anys, de monjo.
Aquet vailet, d’escolà, va observar allò que era tant evident per a tothom: a la petita “cambra” o ermita, tants pelegrins no hi cabien. I a més, com que no hi havia hostatgeries, els plovia a sobre, i la gent havia de passar els dies de romeria al ras, sota els arbres, passant fred a l’hivern, i calor a l’estiu. Ell es va dir a si mateix: “Si arribo a abat, faré una església més gran i hostatgeries per als pelegrins”.
Aquell escolanet, que havia arribat al monestir dins una sàrria del burret del seu pare, un pagès d’un masia catalana, arribà a ser l’abat Garriga, l’abat constructor de l’actual basílica. D’això fa poc més de 400 anys.
Però quelcom va passar que no costa de creure. Un cop acabada la nova basílica, per a gran sorpresa de l’abat i de la comunitat de monjos, els humils i senzills pelegrins es van negar a que la imatge de la santa madona, fos treta de la seva “preciosa cambra” i traslladada a la nova església, per gran i esplèndida que fos. Qui els assegurava, argumentaven, que la santa madona seguiria fent tants miracles si se la treia de la seva preciosa i humil cambra, on portava segles i segles?
La cosa va haver d’anar a Roma. Va ser el sant pare el qui va haver de manar que la santa imatge fos traslladada a la nova basílica. Si el papa ho manava, segur que a la Mare de Déu no li sabria greu de canviar de lloc. I efectivament els favors no han cessat, com ho testimonia la gran quantitat d’exvots (pròtesis de plàstic, objectes diversos, dibuixos, fotografies, escrits, vestits de núvia, etc, etc) que cada mes s’acumulen al monestir, en agraïment pels favors rebuts de la santa “mare de consolació”, Santa Maria de Montserrat.


Mn. Joan Manuel Serra, prevere (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

22 d’abr. 2009

això enganxa



Hi ha molta gent que diu que està enganxada i aquí en tenim una prova, és el comentari que va deixar una de les voluntàries amateurs que tenim a la colla. Per cert veig que avui és el teu aniversari FELICITATS GEMMA!!!!!





"Hola caminants de tot arreu !!!La colla té raó, això enganxa, jo demà faig quaranta anys i des de que en tenia 15 que faig aquesta caminada, ja són uns quants anys oi !!!Uns anys s'arriba millor que altres, uns anys passes més fred que calor i uns altres és a l'inrevés, cada any és diferent, excepte en una cosa, en la il·lusió per fer-la.Si sou dels que encara esteu dubtant, no ho feu, apunteu-vos. Això sí, que sapigueu que si us animeu ja no tornareu a passar mai més un abril sense pujar a Montserrat, perquè com diuen, això enganxa !!!Ens veiem a la sortida i salut !!!"

20 d’abr. 2009

peus i els seus vestits


El que més ens preocupa de tot és la preparació dels nostres peus, ells són els que més castigats acaban quan arribem a casa. Si poguessin parlar!!!


Ja em provat de tot i es clar com que no tots els peus són iguals no tot sempre ens va bé. Hi han pinreles que els hi agrada relliscar entre el mitjó i la baselina i d'altres que es banyen amb alcohol de romaní. A uns quants, sobre tot al dit gros, els agrada enpolvarse amb talc, però es clar també estan els que tenen prou amb aigua i sabó. Tot pot funcionar, tan sols hem de saber quin tipus de peus tenim i contrarestar els efectes. Si podeu proveu abans diferents mètodes caminant uns quants quilòmetres i així aprofiteu per entrenar ;)


Una vegada ja tenim els peus maqueats és hora de vertir-los i no és fàcil escollir les peces adequades, són tan coquetos!!! Els mitjons poden ser de qualsevol color, a ratlles, de floretes o blancs. No pasa res si heu de sortir correns a comprar-los a última hora i no els heu rentat, just al contrari, el tacte de nou els va de marevella i si són a conjunt de la samarreta millor ;) El que si realment els importa són les maleïdes costures que deixen marca al ditet petit aixì doncs a l'hora d'escollir-los comproveu que no tenen costures per cap raconet del mitjó.


Ara tans sols queda l'últim toc, les sabates. Per escollir les que millor aniran us aconsello que buideu el sabater i inspeccioneu cada parell amb molt de compte. Primer descarteu les noves de trinca, les botes, les que dónin molta calor i les de sola prima. De les que queden agafeu el parell que ja hagi fet uns quants quilòmetres caminats i les que tinquin la sola més gruixuda.


Ja tenim els peus pulids, vestits i preparats per marxar, anem???


Recordeu que sempre, sempre els peus han de tenir la última paraula.




18 d’abr. 2009

consells

l'Encarna, l'Anna i la Justa



Dubtes? Consells?

Cap problema, aprofita el moment de la inscripció per fer-nos qualsevol pregunta, per això estem però si no pots esperar, aquí tens unes quantes cosetes per a que et vagis preparant.

-Portar calçat adequat i preferiblement usat.
-Mitjons adequats, a poder ser de cotó i sense costures.
-No portar a sobre més pes del necessari, el camí és llarg i el pes es va fent gran.
-Portar impermeable en cas de pluja.
-No menjar coses pesades, ni que donin set abans d’emprendre la marxa.
-Si voleu menjar quelcom pel camí, se us aconsella fruita seca, xocolata,
barretes de cereals o glucosa.
-No caminar mai en solitari, intentar sempre anar en un grup de tres o
quatre persones més.
-No pujar mai a cap cotxe que no porti distintiu o que no sigui un conegut
o familiar.
-A Martorell i a Collbató és molt importat recollir les deixalles que
generem.
-Si feu la tornada en autocar, no oblideu el tiquet.

14 d’abr. 2009

compte enrera

Ja ha començat el compte enrera, en una hora, s'obre el termini d'inscripcions.

Hi haura cua????

Corra vina que tenim una sorpresa per a tu.

TIQUETS

Ahir al vespre estàvem amb tot el tema de les inscripcions, dissen y ant, imprimint , suant la cansalada … i va arribar el moment dels tique...