vivencies

I ES QUE ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!!!!!

Va ser una sortideta divertida amb cultura, historia,
esport, natura i diversió a part d’un temps excepcional, un guia entusiasta que
ens va fer viure els temps dels nostres avantpassats, un paisatge meravellós i
uns companys de camí únics.

Per aquells no vareu poder venir aquí teniu un tastet del
que vam fer, i per aquells que ho vam viure ho recordarem de nou:
A les 6 en punt teníem els autocars a la plaça de l’Església
amb els motors en marxa preparats per transportar-nos als 69 participants i a la
organització.

Els passatgers que anàvem amb l’autocar gran
ens vam quedar amb les ganesde veure el vídeo de les fotos que la Colla ens va
preparar de la sortida anterior,coses de la modernitat!! Però els que anaven en
el petit ens van explicar que estava molt xulo. CACHIS!!!

Els busos ens van deixar a l’entrada d’Aiguafreda
i vam anar caminant una miqueta fins al lloc de la sortida on ens esperaven els
encarregats de l’avituallament amb cafè, cafè amb llet, pastetes, etc. Com que
el recorregut amb bus va ser molt ràpid, vam arribar a Aiguafreda a les 7 del
matí i l’estona de l’esmorzar la vam allargar una mica més fins a l’hora de la
sortida a les 8h.

Des d’un principi el grup es va allargar
molt i el cap es va desmarcar de seguida. Com que el Manel anava amb molta
marxa, va anar al davant marcant el camí, i de tant en tant ens havíem d’aturar
per anar-nos esperant. Són aquelles coses que passen quant el ritme és
diferent, però també dóna anècdotes, a la pujada a la Serra de l’Arca, es va
perdre el grup de cua que anava amb la Pepi i el Salva va haver de tornar a
baixar a buscar-los, van córrer d’allò més però quan la cua va arribar al
dolmen per esmorzar, els primers ja havien marxat. Així el dolmen, lloc
escollit per agafar forces va poder donar-nos la seva màgia amb tota la tranquil·litat
que ens mereixíem.

Ah! Per cert esmorzar amb vinito en
porronets. Hem de repetir-ho.

Com que el grup estava molt trencat i ja era
l’hora de la visita a les muralles vam entrar en dues tandes, el primer grup de
53 persones i la resta una miqueta més tard.
La visita va ser força entretinguda. El guia
era d’aquelles persones que saben explicar les coses perquè siguin amenes i
divertides. Més d’un ja s’imaginava ser un iber a galop amb l’arc i les fletxes.

En acabar la visita vam tornar a agafar el
camí que vam deixar per anar fins a les muralles per seguir fins El Brull, final
de trajecte, de ruta i entorn ideal per recuperar les forces d’un llarg matí. En
acabar de dinar i prendre un cafetó en el únic bar del poble vam tornar a pujar
als busos i cap a Gavà que hi falta gent.

Bon camí...