L’armilla reflectant és obligatòria dur-la posada, si si, ja sé que sona estrany però és obligatòria per dues raons: els mossos i la nostra seguretat.
Abans anar de poble en poble per carretera era molt més senzill. Tot i que per anar a Montserrat des de Gavà s’utilitzava la NII (l’antiga, no la d’ara). Anàvem tots en fila índia, bé, en fila en fila tampoc, però si assemblava molt ja que els vorals sempre han estat molt estrets i mal asfaltats. A mida que anava arribant la nit la circulació s’anava esvaint i de tant en tant passava algun cotxe fent sonar el clàxon i saludant a tothom. Ah!!! La pregunta segueix sent la mateixa: “On aneu?” De mica en mica la modernització ens va sorprendre amb les autovies, autopistes, trens ràpids, túnels i l’entrada de mossos. Tot plegat va obligar a canviar, i així de mica en mica s’ha anat fent un nou camí, més modern i força més agradable que per molt que trobi a faltar aquelles carreteretes el que fem avui en dia és molt millor encara que sigui amb l’armilla reflectant.
Salutacions reflectants....
Ahir al vespre estàvem amb tot el tema de les inscripcions, dissen y ant, imprimint , suant la cansalada … i va arribar el moment dels tique...
