Sembla mentida però és cert, ja fa un anyet que ens vam concentrar a la plaça de l'Ajuntament amb molta emoció per les hores que ens esperaven.
Erem gairabé 200 entre caminants i voluntaris que a les 6 de la tarde sortiem direcció a Montserrat. El camí era el previst i el passeig vora el riu va ajudar als nostres peus, la llàstima és que ja enfosqueix a aquestes hores i no podem gaudir de les vistes com es mereixen.
Mica en mica vam anar arribant a Martorell on el sopar ja el teniem preparat, uns dormien, altres xerraven i vam passar d'una agradable flaire de butifarra a sentir una especial olor a reflex.
Un cop descansats, sopats i curats vam tornar al camí per cobrir el segon tram que ens portarà a Collbató. El camí comença a fer-se costener, els nostres peus ja portaven una bona part de la ruta feta i això es nota.
Uns abans, altres més tard i tot seguint l'aroma del café vam arribar al peu de la montanya que tan habiem somiat. En un tres i no rés el sol va voler treure el nas i ens va anar despertant un a un, els mucles del nostre cos estaven entumits però uns petits estiraments i al toc del xiulet van posar-se en marxa de nou.
El tercer tram va ser el millor de tots. El camí de la cova era com el dels darrers anys, costaner, pedragós i de tant en tant planer. Arribats a la cova començaven les faixugues escales, portavem ja molts quilòmetres a les nostres esquenes i ho haviem aconseguit, estavem a Montserrat...
Ara ho recordem amb un somriure als llavis i estem animats per aconseguir-ho un any més així que si ho vols tens el camí preparat pel proper 25 d'abril.
Ens veïem
